1120.

6.12.12 § 1

Avui m'he adonat que no vull plorar mai més. No vull arrossegar-me pels carrers mentre algú em persegueix per dir-me bona nit. No vull buscar sentit a una existència fabricada en sèrie. No vull plorar perquè no m'entenc, no vull mossegar-me la llengua i deixar taques de sang al terra d'un portal. No vull fer-me mal. No vull destruir-me.

Vull passar la tarda amb tu davant de la llar de foc...
menjant pa amb xocolata desfeta.
I ser feliços.

What's this?

You are currently reading 1120. at Historias para Lucía..

meta

§ 1 Response to “1120.”