Waves.

8.8.12 § 0

El full en blanc sem menja mentre espero un tren que en porta (encara més) lluny de tu, i em pregunto què passaria si t’agafo de la ma, si no m’hagués pres aquella birra de més que m’ha fet veure’t com la cosa més maca del món. Si no m’haguessis passat la ma per l’espatla i amb aquell petó… el més tranquil·litzador del món… Tot va bé, t’estimaré sempre encara que ara no sigui el moment. M’ennuvoles els pensaments i no passa res, somrius i no passa res. I mirem llibres, i de cadascun d’ells m’expliques una historia que no passarà, i en faig un món, com al Petit Príncep. Que creix, però no és el moment, i no passa res. I si em deixo el cap a algun dels seients del vagó? Res. Sabadell. Una platja que no es nostra, un consol en forma de viatge que mai farem. Com m’agradaria haver-me tatuat el codi de barres d’un bitllet destí a les Filipines. T’estimo. T’estimo? T’he estimat alguna vegada? M’estimaries mai, tu? 

M’agradaria poder dibuixar amb les paraules. Amb la A i la V faria una onada, i amb les altres tres encara tindria prou per dibuixar-te tota una biblioteca, que parlés de Filipines i d’una noia que mai va arribar a conèixer un noi. I una altra onada, només per a tu. Com a aquells contes de princeses contemporànies, de noi coneix a noia, com a aquells llibres dels que rèiem fa una estona, tot just uns segons abans d’enamorar-me de tu.

What's this?

You are currently reading Waves. at Historias para Lucía..

meta